Tavernes, 1.372€ gràcies
"....vos podeu imaginar el colp emocional tan gran que
rep un xiquet o una xiqueta quan arriba
la data esperada... i no li porten res? ...."
Quan vaig convidar el meu amic Pere a aquest acte solidari, no cal dir que de seguida em dir que sí. Gràcies a la voluntat i voluntarietat de molta gent, hui en
dia es fan molts esdeveniments solidaris que serveixen per omplir el buit d'ajuda
social que deixen alguns governs, només solidaris amb les pròpies butxaques, en
l'entorn religiós o en sectors que els deixen vots. Per
desgràcia, els i les que prioritzem la solidaritat pel consumisme, sovint no
podem acudir a tots. No obstant, al 1r CONCERT SOLIDARI DE COR sí que hi va vindre. I el va sorprendre.
L'acte va tindre una estructura molt ben estudiada
per l'organització. Va barrejar de manera amena i divertida cançons amb vídeos,
teatre amb lectura de textos breus i interessants, i una espontaneïtat en
l'escenari que va ser recompensada pels aplaudiments d'ún públic que va eixir-ne
satisfet.
La part musical va emocionar amb les veus de professionals
veteranes de dues de les germanes Giner (Miry i Mari). A més de portar la direcció del Cor, estan
gairebé tota la seua vida acostumades als escenaris (integrants del grup
Carraixet des de ben menudes). Tot això dels cables, micros, altaveus, ...s'ho
troben fet. Diuen que dins del Cor són iguals però amb matisos molt particulas.
Mari és la que arrossega el grup amb força, la perfeccionista que retoca allò
ja retocat, l'excessivament optimista algunes vegades però amb eixos valors
necessaris per no defallir en cap projecte, la que en directe
té recursos ràpids als imprevistos, la que coneix a tothom,
la que tothom la coneix, la que no té vergonya, la que porta en
les butxaques gosadia i atreviment. Miry és l'oïda, la tènica, la que porta el
cervell ple notes i silencis, la que escolta 30 veus i detecta 3 desafinaments
i 4 que no van a tempo, la que no et mira però et veu, la que no t'escola però
et sent. Juntes dirigeixen el Cor, fan possible el Cor Lleonard Giner.
Miry, d'altra banda, va gaudir el diumenge al costat del seu fill menut Adam, d'onze anys, interpretant l'espectacular Adiemus (deKarl Jenkins) , amb tot el Cor reforçant un tema que t'ariçona i que invita a imaginar que voles o que ixes a la mar en vela.....
Els altres solistes també van irrompre amb força. Vicent Penalba i Carme Giner ens van regalar "Nit serena", probablement la cançó més dolça de la nit. I precisament per això, els seus intèrprets diríem que són els dolços del Cor.
Per a la cançó final es van reservar Mà al cor (de Joan Bibiloni) , un tema tendre i joilu de debò. Als veterans Mario Escuder i Vicent Penalba, es va unir -a mode de debut- José Julian Ponce, una de les darreres incorporacions del Cor.
El polifacètic Vicent Penalba (lletrista habitual del grup) també es va estrenar com a director, concretament en El vals d'Amelie (de Yann Tiersene).
L'obra va ser una gran prova de foc per a Eva, la segona més petita de la família Giner, ja que -tot i haver fet algunes interpretacions en entorns més reduïts- era el seu debut en format gran. Tot plegat feia que -entre cantants, actors i actrius, guitarristes, editors de vídeo, i no sé se m'oblida alguna cosa- la iaia de la família (Carmen Roig) no cabia de goig en la cadira, i barrejava rialles amb llàgrimes.
D'altra banda, i intercalats entre diferents blocs de cançons, una sèrie de tres vídeos (realitzats per Toni Mercader) varen decorar l'acte en moments concrets. Un era l'audiovisual que s'havia d'haver utilitzat en un principi per a promocionar l'acte, però que finalment no es va fer tenint en compte que les entrades es varen esgotar en menys de quaranta-vuit hores, i per això es va haver de recórrer a preparar una segona sessió. Les imatges mostren en format breu (dos minuts aproximadament) una xiqueta de vuit anys pertanyent a un entorn familiar de pocs recursos, que li pregunta a sa mare si per l'any actual sí que vindrà el Pare Noel, mostrant uns escenaris precaris en alimentació i energia (el detall de l'espelma obre un debat sobre els talls elèctrics en època hivernal a les famílies sense ingressos). Un zoom als ulls de la mare enllacen en la mobilització dels dos Cors, pares i mares per a recaptar fons perquè el Pare Noel puga comprar regals a eixes famílies. Un final feliç que va fer botar més d'una llàgrima. Ací podeu vore el vídeo:
Un altre
vídeo recorre els carrers del poble entrevistant difrents persones amb el
missatge principal insertat en forma de preguntes. A saber: comprovar si la
publicitació de l'acte ha fet efecte, escoltar opinions relatives a la separació
d'actes solidaris nadalencs de la religió, i fer retrocedir en el temps
els entrevistats per intentar recordar els joguets més estimats o mai oblidats. Ací podeu vore el vídeo:
El tercer i
darrer vídeo, com és habitual en aquests casos, mostrava un resum a mode de
making off dels preparatius de l'acte, assajos, etc. Un final amb cares
còmiques de tots els participants per deixar un reregust dolç i amb somriure de
l'acte.
Aquest vídeo no està disponible en la xarxa, ja que ixen molts menors els pares i mares dels quals han expressat el seu desig (totalment legítim i respectable) de no difondre les imatges.
En el descans entres les dues sessions, els xiquets i xiquetes cantants tenien preparat un bon berenar, organitzat per l'Escola Rei en Jaume. Un bon grapat de mares i pares s'havien oferit voluntaris i voluntàries per a eixos moments, ja que l'interacte entre els dos passes deixava tots els menors a càrrec exclusivament del director o dels membres de l'altre Cor. Amb aquesta iniciativa -que aprofitem per agrair- deixava més llibertat de moviment als adults que dalt de lescenari havien de prepara-ho tot per a la segona edició.
En la cloenda de l'acte s'hi va informar de la xifra recaptada: 1.372€, quantitat que anirà destinada íntegrament a Serveis Socials de l'Ajuntament perquè es pose en contacte amb el Pare Noel i amb els Reis Mags, i puguem fer feliços a eixos xiquets i xiquetes de famílies a les que la informació de les seues adreces feia temps que no arribava al barbut del tirineu i als cavalcants amb camells.
L'organització global de l'acte va estar a càrrec de Toni Mercader, integrant del COR, i responsable d'aquest reportatge, on també s'insereixen opinions al marge d'allò estrictament "contar el que va passar". Per tant, els comentaris o matisos de caire polític, ironies o sarcasmes, es fan exclusivament des del meu punt de vista, i sense que això es puga atribuir a la totalitat del conjunt vocal. Va ser per a mi un plaer invertir part del meu temps lliure a preparar els vídeos, d'escriure i dirigir el teatre, fer-me càrrec d'algunes de les parts tècniques, coordinar el repartiment de les entrades, etc. Encara que durant l'acte vaig estar tot el temps dalt de l'escenari, la preparació prèvia va estar acurada perquè res no poguera fallar. I tot això va ser possible gràcies a la totalitat dels components del Cor. Malgrat tot, demanem disculpes per tots els entrebancs i errades que el públic haguera pogut trobar. El local no era del nostre coneixement habitual, i això va ocasionar projeccions amb llums enceses, i altres incomoditats. Sabem que en general, el públic va quedar content, i esperem que altres col·lectius locals, que necessiten d'un local adequat per donar vida a les seues manifestacions artístiques, s'apunten a la nostra demanda i, junts, fem pressió als organismes oficials (tant local com autonòmic) perquè ben aviat puguem disposar d'un auditori.
En les hores següents a la finalització del concert, els whatsapp dels diferents grups relacionat amb l'esdeveniment, no paraven de xiular. N'hem seleccionat un, al meu entendre el millor, procedent d'algun pare o mare dels menors del Cor:
Finalment afegir que, per molt bona direcció i organització que haguérem tingut, sense els protagonistes de debò, eixes sopranos, eixes contralts i eixos tenors, eixes cares i veus anònimes que omplien la sala de manera fràgil i harmoniosa,.....sense ells i elles, l'espectacle no hauria estat possible. Per això, el final del reportatge va dedicat -en forma de fotos- a eixa veu col·lectiva i esperem que cada vegada més nombrosa.
Aquest vídeo no està disponible en la xarxa, ja que ixen molts menors els pares i mares dels quals han expressat el seu desig (totalment legítim i respectable) de no difondre les imatges.
En el descans entres les dues sessions, els xiquets i xiquetes cantants tenien preparat un bon berenar, organitzat per l'Escola Rei en Jaume. Un bon grapat de mares i pares s'havien oferit voluntaris i voluntàries per a eixos moments, ja que l'interacte entre els dos passes deixava tots els menors a càrrec exclusivament del director o dels membres de l'altre Cor. Amb aquesta iniciativa -que aprofitem per agrair- deixava més llibertat de moviment als adults que dalt de lescenari havien de prepara-ho tot per a la segona edició.
En la cloenda de l'acte s'hi va informar de la xifra recaptada: 1.372€, quantitat que anirà destinada íntegrament a Serveis Socials de l'Ajuntament perquè es pose en contacte amb el Pare Noel i amb els Reis Mags, i puguem fer feliços a eixos xiquets i xiquetes de famílies a les que la informació de les seues adreces feia temps que no arribava al barbut del tirineu i als cavalcants amb camells.
L'organització global de l'acte va estar a càrrec de Toni Mercader, integrant del COR, i responsable d'aquest reportatge, on també s'insereixen opinions al marge d'allò estrictament "contar el que va passar". Per tant, els comentaris o matisos de caire polític, ironies o sarcasmes, es fan exclusivament des del meu punt de vista, i sense que això es puga atribuir a la totalitat del conjunt vocal. Va ser per a mi un plaer invertir part del meu temps lliure a preparar els vídeos, d'escriure i dirigir el teatre, fer-me càrrec d'algunes de les parts tècniques, coordinar el repartiment de les entrades, etc. Encara que durant l'acte vaig estar tot el temps dalt de l'escenari, la preparació prèvia va estar acurada perquè res no poguera fallar. I tot això va ser possible gràcies a la totalitat dels components del Cor. Malgrat tot, demanem disculpes per tots els entrebancs i errades que el públic haguera pogut trobar. El local no era del nostre coneixement habitual, i això va ocasionar projeccions amb llums enceses, i altres incomoditats. Sabem que en general, el públic va quedar content, i esperem que altres col·lectius locals, que necessiten d'un local adequat per donar vida a les seues manifestacions artístiques, s'apunten a la nostra demanda i, junts, fem pressió als organismes oficials (tant local com autonòmic) perquè ben aviat puguem disposar d'un auditori.
En les hores següents a la finalització del concert, els whatsapp dels diferents grups relacionat amb l'esdeveniment, no paraven de xiular. N'hem seleccionat un, al meu entendre el millor, procedent d'algun pare o mare dels menors del Cor:
"Educació mereix gent com vosaltres. Enhorabona"
Finalment afegir que, per molt bona direcció i organització que haguérem tingut, sense els protagonistes de debò, eixes sopranos, eixes contralts i eixos tenors, eixes cares i veus anònimes que omplien la sala de manera fràgil i harmoniosa,.....sense ells i elles, l'espectacle no hauria estat possible. Per això, el final del reportatge va dedicat -en forma de fotos- a eixa veu col·lectiva i esperem que cada vegada més nombrosa.
FELICITATS, COR LLEONARD GINER
FELICITATS, COR COL·LEGI REI EN JAUME
GRÀCIES, TAVERNES
Fotografia: Ricard Garcia i Tomàs Algarra
Text: Toni Mercader
